martes, junio 28, 2016

Per què no van poder (ni segurament podran)?

Ara que tothom parla dels resultats de les eleccions generals d'aquest passat diumenge, i que hem entrat en fase de digestió (densa i pesada) dels mateixos, m'agradaria fer alguns comentaris al respecte. Més que res, perquè estic una mica al·lucinat amb algunes coses que s'han dit, tant abans com després dels comicis. Especialment per la lectura sorpresiva i sorprenent, al meu entendre, que des de Podemos s'està fent dels resultats.
  1. El Partit Popular ha guanyat claríssimament les eleccions. I Mariano Rajoy n'ha sortit reforçat, encara que molts el donaven per mort fa mesos.
  2. L'esquerra està dividida i quan això passa, la dreta guanya. És la mateixa història de tota la vida i que aquí coneixem sobradament. No aprenem.
  3. A Espanya hi ha una gran bossa de votants de tendència moderada que, quan apareix alguna opció de discurs més radical, acostumen a inclinar la balança en sentit invers. Són, en part, els qui van ajudar a donar la victòria a Zapatero a les eleccions del 2008 (les últimes eleccions que l'esquerra ha guanyat a Espanya) quan el PP apareixia com una opció tremendament escorada a la dreta amb gent com Zaplana o Acebes.
  4. Ara, davant del que deien totes les enquestes en relació al 'sorpasso' i de la polarització artificial entre PP i Podemos, aquest vot moderat ha reforçat a Mariano Rajoy. A molta gent li feia més por la cua de Pablo Iglesias que la corrupció del PP: "Más vale malo conocido que bueno por conocer".
  5. L'estratègia de Pablo Iglesias, de cruspir-se a Izquierda Unida i d'intentar convertir-se en el principal referent de l'esquerra al conjunt d'Espanya, a costa del PSOE, ha estat un absolut fracàs, tant per al seu propi projecte, com per a la configuració d'una alternativa d'esquerres que pugui disputar el govern als populars.
  6. Fa uns mesos es va perdre una bona oportunitat per fer fóra a Rajoy del Govern i per obligar a que el PP es regenerés internament. Pablo Iglesias va esquivar tota negociació seriosa i va preferir intentar buscar el 'sorpasso' que arribar a un pacte ampli i transversal amb els qui pensaven diferent que ell.
  7. L'aparició de Podemos impedeix o limita el marge de recuperació que pot tenir el Partit Socialista, que ha aguantat relativament bé respecte a fa 6 mesos però que ha tornat a perdre vots i a obtenir un mal resultat. La divisió interna entre federacions i les veus de los "barones" no han ajudat pas a Pedro Sánchez.
  8. Les enquestes les paguen els poderosos i són un arma electoral de primer ordre. Pensin en qui tenia interès en que el PSOE aparegués enfonsat i en canvi Podemos sortís ultra-inflat a totes les enquestes.
  9. Els discursos que pretenen equiparar a PP i PSOE com si fossin la mateixa cosa ("vella política", "casta", etc.) són un fantàstic argument per ajudar al PP a guanyar les eleccions.
  10. La corrupció a Espanya passa poca factura, electoralment parlant, almenys entre els votants de centre-dreta, que semblen donar poca importància a les qüestions ètiques en comparació amb altres temes.
  11. Sense una opció forta de centre-esquerra, que sigui capaç d'aglutinar als votants moderats i també a una bona part dels més ideologitzats, segurament tindrem dreta i Partit Popular per estona. I aquesta opció, ara per ara, s'ha d'articular a través del Partit Socialista, que continua sent la primera força de l'esquerra i del canvi a Espanya, però també comptant amb els votants i les idees de la resta de forces de l'esquerra.
  12. Totes les esquerres, inclosos els 'nouvinguts' de Podemos, haurien de fer autocrítica i replantejar-se què han estat fent bé i malament. Durant molt de temps, els partits de la mal anomenada "nova política" han reclamat autocrítica als socialistes, i ara es dóna la circumstància de que ells també han de participar d'aquesta autocrítica. Veurem si són capaços.