Andares

Amo tus andares,
tu dulzura y mi locura,
también tus cantares
y libertades,
pero sobretodo
amo tus andares
por ese suave vaivén
que te sacude la piel
con cada paso que das,

amo tu mirar,
tus sueños y mi frenesí,
también tus bondades
y libertades,
pero sobretodo
amo tus andares
por como me atrapan
y porque fue tu caminar
el que te trajo hasta mi.

Imagen de http://www.amaranta.es/advamos/fotos/CAMINO2TamW480Blanco.jpg

Julio César

He visto este fragmento de la adaptación cinematográfica de "Julio César", la obra teatral escrita por William Shakespeare. Marco Antonio (interpretado por Marlon Brando) pide a uno de los asesinos de César, Bruto, hablar en el funeral de éste. Bruto accede con dos condiciones:

- No podrá hablar contra los conspiradores.

- Su intervención tendrá que ser posterior a las palabras del propio Bruto.

Sencillamente magistral. Cada día me gusta más el trabajo de Brando. Si alguien encuentra a un actor actual capaz de hacer algo similar a lo que hace Brando en éste fragmento, que me avise. Disfrutadlo.

Música

La música forma part de les nostres vides, arribant sovint al cas de que nosaltres mateixos acabem posant banda sonora a determinats moments que vivim en el nostre dia a dia, o fins i tot a vegades acompanyem de cançons als mateixos records, a algunes persones o a algun lloc que té certa rellevància per nosaltres. Definitivament, la música té alguna cosa, complicada de definir.

En tot cas, el que és evident és que a la música tothom troba el seu espai, amb els seus gustos i particularitats. Des que escric en aquest blog, he anat intentant "musicalitzar-lo" una mica, fent petits retocs.

D'entrada fa més d'un any vaig començar a insertar, mitjançant codi HTML, algunes cançons i melodies, que convenientment m'encarregava d'anar canviant cada setmana. Era un sistema molest, doncs obligava a processar i emmagatzemar els arxius musicals prèviament en un servidor web. A més, tenia l'incovenient afegit de que la cançó en qüestió es posava a sonar sempre que es carregava el blog, tant si agradava con si no.

Vaig deixar de banda aquest sistema per donar pas al youtube, que ara per ara es possiblement la major enciclopèdia d'audiovisuals que existeix a l'abast de tothom i desde qualsevol part del món. Insertant vídeos des del youtube podia escollir la cançó en qüestió, penjar-la al blog i deixar que el visitant decidís si volia o no escoltar-la.

I ara, finalment, he fet un pas més que segurament puc considerar com definitiu. Amb l'ajuda de les eines que ofereix blogmusik, he insertat un reproductor de MP3 a la barra de la dreta del blog. Amb aquest reproductor, teniu una completa llista de cançons al vostre abast que podeu reproduïr segons convingui. Pel moment hi podreu trobar més de 230 cançons de molt variat estil. Això sí, totes del meu gust, que podreu escoltar si en teniu ganes durant les visites que feu a aquest espai.

Espero que us agradi. I si algú vol alguna cançó en particular i no la troba al reproductor, accepto suggerències. Però només suggerències, que en això no em comprometo a res.

Imatge de http://www.cefetce.br/Noticias/pictures/musica.jpg

Lector de Blogs

Llegeixo blogs. És una afició que gairebé s'ha convertit en passió. La llarga llista de blogs enllaçats en aquesta mateixa pàgina ho corrobora. Les meves passejades blocaires van, però, més enllà dels meus propis links i cada dia visito espais de molt variat estil.

En el meu anar i tornar per la blogosfera no tinc prejudicis contra cap opció política i visito a persones que escriuen des de tots els racons de l'espectre polític i social. Naturalment, no només de política es viu i també faig recorreguts per blogs que es perden en altres temàtiques, variades i diverses. He arribat a conèixer gent a través dels propis blogs. Primer a través de comentaris i en alguns casos, després en persona. Els meus companys són conscients de la immensa quantitat de vegades que al arribar a algun lloc i fer un cop d'ull a les cares que m'envolten, em dedico a enumerar qui té blog i qui no en té. Cada semana en visito de nous i per tant, a través d'aquesta afició virtual, cada semana prenc contacte amb gent nova.

També m'agrada fer comentaris quan el tema m'interessa o em crida l'atenció, a vegades per al·lusió. Els blogs que no permeten comentaris em semblen un punt descafeinats. La riquesa de la comunicació es fa visible quan aquesta s'estableix en doble sentit i això, en aquest món, implica fer comentaris. Quan els faig, mai els faig de forma anònima. He patit als anònims en el meu blog i en molts casos, l'anonimat no és res més que l'excusa sota la que s'amaga l'insult i la desqualificació. També es poden trobar anònims interessants, encara que últimament no han abundat gaire als meus voltants ni en aquest espai.

Hi ha vegades que els anònims no ho són tant i enmig de les seves paraules, podem reconèixer l'estil o les opinions d'un conegut. Encara que a vegades és massa aventurat voler posar identitat a un anònim determinat i això pot induïr a errors.

Aquest matí he fet una ullada al blog d'en Pere Pascual. El llegeixo de tant en tant, m'agraden les seves crítiques d'art. Tampoc és difícil saber que en canvi, moltes vegades no m'agraden les seves opinions davant de certes qüestions de la política local. En els últims mesos aquestes s'han succeït amb certa freqüència amb motiu de les eleccions municipals i sobretot arran de la sortida a la llum de la llista del PSC.

Una vegada li vaig fer un comentari al blog, arran d'una opinió seva sobre un aspecte concret d'una escola de formació de la JSC del Maresme. El meu comentari va ser contestat i veient la resposta que vaig rebre (amb un punt de demagògia), ja vaig notar que no ens entendríem.

Després van venir uns dies en que es va dedicar a fer un marcatge a la persona d'en Carles Fernàndez a qui, com se sap, considero un bon amic. Fins i tot es va dedicar a cercar al Google els resultats d'una convocatòria de pisos a Can Xammar, a la que s'havia presentat en Carles. Això em va semblar un punt fora de joc. També em va sorprendre la facilitat amb que qualificava de trepa a l'Anna Barrera (a qui també considero una bona amiga), amb la que segons em sembla mai ha arribat a creuar cap paraula. A partir d'aquí, de tant en tant ens deixava notar la seva opinió sobre la JSC Mataró, als que una vegada i una altra, ha anomenat els cadells del PSC, demostrant el que podria considerar-se una certa falta de respecte cap un conjunt de joves que han treballat moltes hores en el projecte dels socialistes de Mataró.

Fins ara mai he dit ni escrit res sobre aquest tema. He continuat llegint les seves crítiques d'art i, quan apareixien al seu blog, els seus comentaris polítics. I una vegada més, em torno a sorprendre veient com arran d'uns comentaris anònims en el seu blog, en els que fins i tot l'anònim es mofa d'una minusvàlua (cosa que em sembla rastrera, com bé diu el propi Pere Pascual), es torna a carregar cap al mateix costat. Entenguin que em pugui sentir ofés, perque quan es parla de "Los ángeles de...", ho vulgui o no, es pretén ficar a molta gent en el mateix sac, també a mi mateix. Fins i tot en un comentari anònim (no podia ser d'una altra manera) es parla de una "claca perillosa, cínica i maquiavèlica". Sense comentaris.

No afegiré més, però d'un temps ençà un servidor ha hagut de sentir moltes crítiques un tant sorprenents. Prefereixo romandre en silenci davant d'això i dedicar-me a treballar i fer feina doncs és millor parlar amb fets, que no amb paraules. I això no és parafrasejar el famós eslògan d'en Montilla, honestament crec que és dir una gran veritat.

Imatge de http://argo.panoramix.net.pl/fotogaleria/chorwacja/maska.jpg

Ese cielo

Cuéntame amor,
el cielo que viste anoche,
estando lejos de mi
y sin embargo,
el mismo cielo,
el mismo amor,
la misma luna,
vimos tu y yo.

Ese cielo
y esas estrellas
que se pierden
entre las líneas bellas
que guarda tu cabello
junto a mi desconsuelo
y los extraños misterios
que guarda tu cuello.

Cúbreme, amor,
ese cielo que viste anoche,
cúbremelo con un beso
en esta noche rota,
que yo con otro beso
cubriré el cielo de tu boca.

Y aunque cubramos el cielo,
escondiendo la luz de la luna
en un cajón sin piedad,
cuándo abras los ojos
y se acostumbren
a la oscuridad
encontrarás dos estrellas
en mi mirada,
un abrazo en mis manos
y un tierno “te quiero”
en el cielo de mi boca.

La cançó és nostra

Fa poc més d'un any, el dia de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, vaig escriure allò de que la cançó era vostra. El Madrid es trobava en una època més aviat fosca i no semblava que les coses haguéssin de canviar amb gaire facilitat. Avui, però han passat més de 12 mesos i els que som del Madrid tornem a celebrar un títol del nostre equip.

Un Madrid estrany, afortunat i gris en molts trams de la temporada s'ha emportat la Lliga, la número 30 de l'història del club. Però no ens enganyem, tambén ha sigut un Madrid més lluitador que mai, que ha fet bona aquella afirmació de que els partits no s'acaben fins que l'arbitre xiula el final. Hem patit en molts partits, però els finals d'infart ens han sigut favorables. Que bonic és haver de patir per arribar a guanyar.

Hem tornat a redescubrir la plaça Itàlia de Mataró. Molts havíem oblidat els colors, les olors i les sensacions dels títols i les victòries. I també havíem oblidat el so i la música del triomf. Ahir, però, vam recordar la música... perquè ahir, la cançó va tornar a ser nostra.

Imatge de marca.es

La lógica de la derrota

Ciertos políticos de derecha de nuestro país utilizan siempre la palabra "derrota" cuándo hablan de terrorismo. Insisten en ese término una y otra vez. No es el vocabulario de un político, es el de un general que pretende venderte una victoria imposible sin decirte el precio.

Hace unos días hemos celebrado el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas. Conviene recordar las dos principales resistencias de la transición española: el terrorismo y la extrema derecha.

Imagen: Dolores Ibárruri "La Pasionaria", junto a Rafael Alberti en la primera sesión de las Cortes Democráticas, tras las primeras Elecciones Democráticas.

Imagen de elpais.es

De Baron alcalde a l'alcalde Baron

Finalment, ahir van prendre possesió els 27 regidors i regidores que formaran el ple del consistori mataroní durant els pròxims 4 anys. En un acte solemne (i calurós) vam viure el primer ple del nou mandat. El ple en que Joan Antoni Baron va ser investit alcalde de la ciutat, de tots els mataronins i mataronines.

Vaig viure amb interés les intervencions dels portaveus abans de l'elecció de l'alcalde. Em va semblar molt encertada la del portaveu socialista, en Ramon Bassas, que podreu trobar al seu blog. La d'en Joan Mora, en canvi, vaig trobar-la pesada i allunyada d'idees clares que fossin interesants i en algun cas, fins i tot una mica fora de lloc, com les seves comparacions entre la comarca del Maresme i l'estat de California (que a alguns ens van sorprendre). Crec que en Mora tindrà dificultats per articular un discurs clar que li sigui propi.

En Mojedano va fer una intervenció clara d'oposició, coherent amb allò que ha vingut defensant en els últims temps i al llarg de l'anterior mandat. Amb idees clares amb les que en bona part no estic d'acord, però que almenys signifiquen alguna cosa més que les divagacions del discurs d'en Mora. També va fer un oferiment en forma de pacte per incorporar durant el mandat a l'acció del govern certes propostes dels programes electorals dels partits de l'oposició.

El discurs d'en Toni Guirao intentava marcar perfil propi, potser en clau del que es buscarà des d'Iniciativa durant aquest mandat, per tal de ser més visibles com a partit dins del govern de la ciutat.

Arribats a aquest punt, la calor que es respirava al saló de plens em va vèncer i vaig fer un parèntesi per agafar aire, que em va impedir seguir els discursos d'en Francesc Teixidó i d'en Safont-Tria. D'un em van dir que havia articulat un molt bon discurs i de l'altre, que no va sorprendre a ningú amb les seves paraules.

Per part meva només puc felicitar als regidors i regidores, demanant que treballin de valent per la seva ciutat i per les persones que la formen. Que tinguin visió de ciutat i de proximitat. I que contribueixin a fer una ciutat millor, amb més oportunitats, amb menys desigualtats, amb millor qualitat de vida per a tots, però sobretot per als que més necessitats tenen.

Amb il·lusió pel mandat que comença, un espera que tot això sigui possible. Han sigut moltes hores de treball molt poc visible en massa ocasions per aquest ideal. Perque els projectes mai es construeixen sols i cal sumar-hi esforços. Ara es presenta una època més tranquila que els últims mesos, podrem respirar una mica però igualment, caldrà continuar treballant. No és casualitat que l'alcalde Baron sempre recordi allò de que per fer realitat els objectius ens hem de posar "a treballar, a treballar i a treballar". I per això estem.

Imatge de http://www.mataro.cat/noticies/images/7824.jpg

Tubular Bells 2

Esta semana lo he escuchado muchas veces, la primera parte del "Tubular Bells 2", de Mike Oldfield.

Cifras y Letras

Cifras:

1 - Acercamiento de presos de ETA: Bajo el Gobierno del PP, 195 / Con el Gobierno del PSOE, 0.

2 - Concesiones de tercer grado: Bajo el Gobierno del PP, 85 / Con el Gobierno del PSOE, 5 (uno de ellos por enfermedad grave).

3 - Excarcelaciones: Bajo el Gobierno del PP, 292 / Con el Gobierno del PSOE, 88.

Letras:

1 - En el Gobierno:

"ETA se equivoca de nuevo cuando desoye el clamor únanime de la sociedad en favor de la paz y de la convivencia pacífica. (...) Tengo plena confianza en que la fortaleza y la unidad que hemos demostrado en los momentos más difíciles siempre prevalecerán sobre los que intentan sembrar la desesperanza y provocar el desánimo. (...) Tengo la seguridad de que triunfará la voluntad de paz que todos los españoles compartimos y de que, entre todos, haremos realidad ese camino de esperanza". Aznar, 28 de noviembre de 1999.

"Hoy ETA ha tomado la misma decisión que otras veces en el pasado. Y ahora, como entonces, ETA vuelve a equivocarse. (...) Agradezco a los grupos políticos que han dado un respaldo incondicional al Gobierno su compromiso en este periodo. Tengo la esperanza de que, ante el anuncio de ETA, ese respaldo de los grupos políticos sea unánime. (...) Y quiero reafirmar que mi mayor esperanza radica en la profunda voluntad de la mayoría de la sociedad vasca y de la sociedad española de vivir en paz y en libertad". Zapatero, 5 de junio de 2007.

2 - En la oposición:

"Le pido al Gobierno de España que rectifique". Rajoy, 5 de junio de 2007.

"Hay que tener bien claro que el único responsable de que se haya roto la tregua es ETA". Almunia, 28 de noviembre de 1999.

Imagen de http://estaticos01.cache.el-mundo.net/

Post extraído de El Borrador

Volver

Escribo estas líneas desde el teclado de mi ordenador, en mi habitación, cosa nada extraordinaria,si no fuese porque la última vez que actualicé el blog desde aquí fue el 3 de Mayo. Después me quedé sin internet, mi router dejó de funcionar y la compañía no solucionó el problema, enviándome un nuevo router, hasta el día de hoy.

A lo largo de todas estas semanas desconectado he tenido ganas de ponerme a escribir en muchos momentos, han pasado muchas cosas durante estos días y desde mi humilde lugar en el mundo, seguro que hubiese tenido bastante por explicar. No voy a ponerme a hacer retrospectiva de lo vivido y lo que hubiese tocado exponer en su momento, lo guardaré bien al fondo de alguno de esos cajones que tengo todavía por llenar.

Así que aunque seguro que alguien habrá pensado en algún momento que me había cansado de todo esto de la blogosfera y que me había marchado para casi siempre, digamos que tan sólo he estado esperando a que alguien (mi compañía de internet) se dignase a abrirme de nuevo la puerta para poder volver.

Por eso, ahora ya puedo decir que he vuelto. Yo adivino el parpadeo de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno...

Hotel California

Aquesta és la cançó que més he escoltat durant aquesta setmana, "Hotel California", dels Eagles.

Abre los ojos

Abre los ojos. El Partido Popular ganó las elecciones en marzo del 2004. Rajoy es presidente del gobierno. Las tropas españolas siguen en Irak. Martínez Pujalte es Ministro de Economía. El matrimonio entre personas del mismo sexo no existe. Urdaci dirige TVE. No hay Ley de Igualdad, ni Ley contra la Violencia de Género. Acebes es Ministro del Interior. No hay Ley de Dependencia. Zaplana es Ministro de Asuntos Exteriores. No hubo acuerdo para la reforma del mercado laboral. Losantos presenta los telediarios.

Abre los ojos. Escucha lo que diría la derecha de este país si Rajoy gobernase, ETA rompiese un alto al fuego y el Partido Socialista no cumpliese con la obligación de trabajar, sin fisuras, por la unidad de los demócratas.

Abre los ojos.

Post extraído de El Borrador

Canción de Madrugada

Una vez más,
cántame al oído
una canción
de madrugada
que despierte
mis sentidos
y me rescate
del olvido,
sorpréndeme
con tu mirada,
mujer, déjame
caer rendido
otra vez
sobre tu almohada

Caminando por
atardeceres suaves
tus ausencias
no me parecen
tan graves,
pero al llegar
la noche
y salir la luna
en mi ventana,
irremediablemente
quiero que me cantes
otra vez más
una canción
de madrugada.

A cada paso
que camino
en tu dirección
me doy cuenta
que en tus besos
el amor
tiene sentido
y por eso,
corazón,
mientras espero
aquí tendido
no puedo dejar
de pensar
en tu pasión.

Y mientras
te sigo pensando
me gustaría tanto
escuchar tu voz
tendiéndome
por sorpresa
(con un beso)
una emboscada,
cantándome
flojito al oído
una dulce,
profana, soñada
y secreta canción
de madrugada.

Imagen de http://www.zonalibre.org/blog/grache/archives/cancion