Autocrítica, sinceritat, humilitat i renovació

Els resultats de les eleccions del passat diumenge ens aboquen a una reflexió profunda sobre el què ha passat i sobre el què passarà. Aquestes línies volen servir, de forma humil i en primera persona, per aportar elements a aquesta reflexió, que segur que s'allargarà en el temps (fins i tot, més enllà del Congrés del PSC) i en el que també serà necessària i fonamental l'aportació de gent aliena al propi partit.

Els socialistes hem perdut les eleccions a Espanya, a Catalunya i a Mataró i d'aquesta manera hem tancat un cicle electoral especialment nefast per a nosaltres, en que hem patit una greu falta de credibilitat, de capacitat de diàleg amb els ciutadans, de definició del nostre rumb i per suposat, també de gestió de la greu crisi econòmica.

Des de les eleccions autonòmiques, ara fa un any, no hem estat capaços de resituar-nos i refer un projecte que els ciutadans veiessin de forma atractiva i que, sense oblidar el passat, sobretot fos capaç de connectar-nos amb el futur. Un futur que ara mateix se'ns està escapant i en el que hem de tornar a tenir un paper clau. Però perqué això sigui possible cal fer una profunda renovació: d'idees, de formes de fer, de discurs i de noms. Cal fer un exercici de sinceritat brutal entre nosaltres i amb la ciutadania, per poder demostrar que realment hem entès el missatge i recuperar la nostra credibilitat, que ara mateix està molt devaluada. En definitiva, el món està canviant a gran velocitat i nosaltres hem de canviar també.

Crec que aquest exercici és i ha de ser possible, a tots els nivells. I a més de possible, és necessari, ja que enfront nostre tenim a una dreta que no vacilarà en fer-nos donar passos enrera i agreujar la situació que estem patint els més vulnerables. Ho estem veient a Catalunya (retallades), ho hem començat a veure a Mataró (pujada d'un 32 % de l'IBI sense cap mesura compensatòria als que tenen més dificultats) i aviat ho veurem a Espanya. Ho penso perquè hi ha molta gent d'esquerres, humil o treballadora que si ens veuen al seu costat, els escoltem, els tractem amb respecte i fem nostres els seus problemes, ens ajudaran. Penso també en les generacions joves i de mitjana edat que no creuen en la forma clàssica de funcionar dels partits, que ens demanen més transparència i noves fòrmules de fer arribar la seva veu, que volen ser preguntats més vegades i no només un cop cada quatre anys. Penso en la gent que vol que defensem un model d'Estat federal de forma més clara, a Catalunya i també a la resta d'Espanya, sense entrar en contradiccions que, de nou, ens restin credibilitat. Penso en els que sortiran al carrer en els propers anys a defensar el que consideren que és just i a cridar contra el que és injust.

I, en definitiva, penso en tots els socialistes i en tota la gent senzilla o progressista que en els darrers anys s'ha anat quedant sense arguments en les seves converses de bar o en les tertúlies de cafè. Treballarem perque tornin a tenir arguments i respostes. Comencem per aquí, amb autocrítica, sinceritat, humilitat i renovació. I si algú dels qui llegeixin aquestes línies té ganes de donar un cop de mà o aportar un punt de vista, serà benvingut. Només els hi demano que ho facin amb responsabilitat, respecte i sense presuposar gaires coses. Jo, per la meva part, em comprometo a fer el mateix.

Imatge de http://4.bp.blogspot.com

Resignación

Aunque parezca mentira, cualquier tiempo pasado fue peor. No considero la riqueza fácil de la burbuja inmobiliaria porque, en la medida en que sus consecuencias se manifiestan a diario, aún forma parte de nuestro presente. Hablo del auténtico pasado de un país pobre y acostumbrado a su pobreza, sometido a la oscuridad del analfabetismo y la superstición, humillado a un destino de perpetuas humillaciones. Esa es nuestra tradición, el indeleble carisma que marcó desde la cuna a generaciones y generaciones de españoles que, al mirar el mundo, solo alcanzaron a distinguir los matices del color negro.

Pienso en ellos al ver los debates televisivos, al leer las encuestas electorales, al escuchar los dictámenes inapelables de las múltiples encarnaciones del terrorismo financiero mundial. Y pienso que eran mucho más pobres que nosotros pero, a la vez, mucho más ricos. Porque les sobraba lo que a nosotros nos falta, determinación para tomar en sus propias manos las riendas de un futuro que, por definición, nunca está escrito. Y, sobre todo, porque les faltaba lo que a nosotros nos sobra, la resignación ante un porvenir escrito por otros.

En la última recta de la campaña, ninguna crisis me parece tan grave, tan triste, como el imperio de la resignación, la fuerza política que, según todos los indicios, será la gran ganadora del 20-N. Por eso escribo pensando en los más jóvenes, en los que gritan en la calle, en quienes no se merecen heredar este horizonte de desolación sin límites. Y no les pido solo que voten, sino que aprendan las lecciones del pasado. Así serán conscientes de que su voto es un arma muy bien afilada, y el único recurso capaz de desenmascarar a quienes mienten. Porque no hay nada escrito. Nuestro futuro está en nuestras manos, pero todos los caminos para conquistarlo pasan por la derrota de la resignación.

Article de Almudena Grandes a El País, 14/11/2011

Aquest és el programa del Partit Popular

Unes tissores. Aquest és el programa del Partit Popular i de la dreta en general. Així ho veiem des de la JSC Maresme i amb aquesta imatge, la d'unes enormes tissores de color blau, ho exemplifiquem en aquesta campanya.

Unes tissores. Per retallar sanitat i educació, per disminuïr la qualitat dels serveis públics més bàsics, per retallar drets civils i drets laborals, per retallar la cohesió social, per retallar l'autogovern de Catalunya, per retallar impostos als més rics... en definitiva, per retallar, sota el paraigua de la difícil situació econòmica, molt del que s'ha anat construïnt amb paciència i esforç durant tants i tants anys.

Per retallar el futur. Per tallar-nos les ales. Aquest és el programa del Partit Popular.

No és el mateix

No és el mateix.

Regalar diners als que més tenen que exigir que aquests paguin més impostos i contribueixin més que la resta.
Ser col·lega dels bancs que voler fer que paguin una part de la factura d'una crisi de la que en part són culpables.
Abaratir l'acomiadament dels treballadors que abaratir-ne i per tant fomentar, la contractació de treballadors.
Racionalitzar els costos de la sanitat, per exemple en quant a la compra de medicaments, que tancar quiròfans i acomiadar metges.
Defensar la immersió lingüística que atacar-la fent servir la catalanofòbia com arma electoral.
Creure en Europa que voler aprofitar-se d'Europa.
Voler que la política i les institucions estiguin més a prop dels ciutadans que preferir que els ciutadans estiguin cada cop més lluny de la política.
Esforçar-se per lluitar contra les dificultats que seure i esperar complaentment a que tot m'ho donin fet.
Buscar una sortida de la crisi intentant mantenir la cohesió social que tirar pel dret deixant-se als més dèbils pel camí.

No és el mateix.

Retallar que estalviar.
Neoliberalisme que socialdemocràcia.
Esquerra que dreta.
Rubalcaba que Rajoy.

Ho miris com ho miris.

La JSC del Baix Maresme

Divendres passat vam constituïr la JSC del Baix Maresme, que comprèn els municipis d'Alella, Teià, el Masnou, Premià de Dalt i Premià de Mar. Vaig viure la posada en marxa d'aquesta nova agrupació de la JSC amb molta il·lusió, ja que era un projecte que veníem perseguint des de feia mesos i que finalment, pas a pas i amb constància, hem pogut encetar.

La JSC és una organització magnífica on trobar un espai per aportar i contrastar idees, per ajudar a transformar la societat, per conèixer persones joves implicades i amb inquietuds polítiques i per dur a terme l'acció política necessària per defensar els principis i els valors socialistes. Poder posar en marxa una nova agrupació de la JSC en aquest àmbit geogràfic suposa tenir l'oportunitat d'ampliar aquest espai polític. I també ens suposa tenir l'oportunitat d'ampliar els nostres horitzons de treball i poder seguir aprofundint en les problemàtiques, els reptes i les inquietuds que ens preocupen als joves: l'atur juvenil, la millora de la qualitat democràtica, la garantia i millora dels nostres serveis públics...

Al capdavant d'aquesta nova agrupació de joves socialistes hi ha l'Albert Alfaro, un jove del Masnou que es mira el món amb curiositat, d'idees clares i fortes conviccions progressistes. És una d'aquelles persones que en qualsevol tema té la capacitat de "mullar-se", implicat en la seva realitat, pacient i treballador. Al costat de l'Albert, la nova agrupació compta amb altres joves del territori, com en Juane, en Victor, en Dani, la Noelia i en Guillem. Tots ells capaços d'aportar idees, reflexions i visions diferents del món. Visions que ens seran molt necessàries en la nova etapa que estem encarant i que poden aportar molt per aconseguir que la JSC del Baix Maresme sigui útil i es converteixi en un referent per als joves dels seus pobles. Confio molt en tots ells, ara són més necessaris que mai, endavant!