La trampa dels mercats

Resulta evident que en temps de crisi la despesa dels pressupostos públics s'ha de contenir en termes raonables. És a dir, que cal prioritzar aquelles despeses més importants i reduïr les que no ho siguin tant, de la mateixa manera que ho faríem en qualsevol economia domèstica. Però també és evident que a més de la reducció de la despesa, l'altra via de la que disposen els governs per reduïr el dèficit és l'increment dels seus ingressos, les pujades de determinades taxes i impostos. En un model que vulgui ser socialment just, els que més tenen (rendes altes) han de pagar més impostos, i els que tenen poc (rendes mitges o baixes) han de pagar el que puguin (dins del que es consideri raonable).
Davant d'aquestes premisses la meva percepció és la de que, ara per ara, només s'està parlant seriosament sobre les retallades i les contencions de dèficit públic, però no de la pujada d'impostos a les rendes altes ni tampoc de la persecució del frau fiscal, ja que curiosament, els que més diners estafen acostumen a ser precisament els més rics.
La sensació que tinc, ja ho he dit, és que la mentalitat neoliberal ens està guanyant la partida. Alguns, per justificar aquest rumb en matèria econòmica, diuen que cal que recuperem la confiança dels mercats atenent les seves exigències, però s'obliden de dir que van ser aquests mateixos mercats els que van fer esclatar aquesta crisi que sembla que s'ho vulgui emportar tot per endavant, començant per la pròpia ideologia socialdemòcrata i per la nostra llarga lluita al llarg dels anys per intentar establir i consolidar l'estat del benestar.
Jo no confio en els mercats, perquè és un error voler atendre les exigències d'aquells que mai estaran disposats a atendre les nostres necessitats socials bàsiques. I per això reclamo que des de l'esquerra impulsem un resorgiment de les nostres propostes tradicionals però amb una visió actual i moderna, apostant per les polítiques redistributives i per l'expansió dels drets socials i laborals. Crec que, per començar, això és el que necessiten els ciutadans. No fer-ho seria continuar avançant cap a un abisme conservador on ens espera l'insaciable cobdícia i el neoliberalisme dels mercats i l'insensibilitat de la dreta més rància i àvida de poder dels darrers trenta anys.
Imatge de http://isidreb.files.wordpress.com