El desenllaç de l'Estatut

Finalment, han anat arribant els acords entre les diferents parts, i el Parlament ha aprovat en una sessió histórica, el text del nou Estatut, el primer que neix d'un procés de reforma d'un Estatut vigent. Ja vaig dir que estava segur que tíndriem Estatut. Si no, tant de treball no hauria valgut la pena. Cal felicitar als que ho han fet possible. Ara comença una altra part del procés, la defensa del texte al Congrés dels Diputats, on esperen els comentaris de la plana major del Partit Popular, que segurament ens diran de tot menys coses maques.

Aquí teniu el texte íntegre que avui ha aprobat el Parlament. Com que avui no tinc gaire temps per comentar gaire cosa, em reservo el tema per parlar un altre dia.

A voltes amb l'Estatut

Avui hem tingut la primera jornada del debat sobre l'Estatut. Una primera jornada que ha servit per anar llimant aspectes. S'ha votat a favor de que Catalunya sigui reconeguda com una nació, s'ha decidit que la educació pública a Catalunya ha de ser laïca i suposo que s'haurà començat a encaminar la questió del finançament. Ha sigut ben curiós veure les imatges que mostraven a tots els líders polítics aprofitant qualsevol moment per treure endavant les negociacions. Em quedo amb la imatge d'en Miquel Iceta assegut a l'escó d'en Mas parlant amb en Felip Puig. Això em convenç encara més de que tindrem Estatut.

I és que mentre s'acosta l'hora de la votació, l'Estatut aixeca pols a la política nacional. Terribles em semblen les declaracions del Zaplana on vincula el propi Estatut amb els atentats d'ETA a Àvila i a Saragossa. Felip Puig ha dit que aquestes declaracions li semblen que són "pornografia política de la dura". A mi més aviat, em fan venir al cap altres tipus de cine. A mi em semblen de cinema fantàstic, per exemple de Senyor dels Anells, on Zaplana podria ser Sauron, el senyor obscur que quan parla ennegreix el cel i fa plorar als nens desconsoladament. Des d'aquí li diria al Sr. Zaplana que deixés les fantasies per quan abandoni la política en actiu. Potser podria dirigir algunes pel·lícules i guanyar algun premi al festival de Sitges. Imaginació no li falta.

Canviant de tema, demà és 29 de setembre, Sant Gabriel, patró de les telecomunicacions i com cada any (ja anem per la cuarta edició) el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Catalunya (COETTC) celebra la Diada de les Telecomunicacions, on es parlarà molt del futur del sector i de ben segur podrem sentir alguna cosa interessant. Fins i tot en una de les ponencies que hi tindran lloc, es parlarà sobre els aspectes que contemplarà el futur Estatut (que aquests dies apareix per tot arreu ) en matèria de telecomunicacions i societat de la informació. En una altra de les xerrades es parlarà de ciutats digitals, on Mataró i el seu projecte Tecnocampus tindran un lloc destacat. Jo només hi podré assitir durant el matí, ja us explicaré.

Un nou Estatut

Divendres tocarà votar el nou Estatut al Parlament. Aquest Estatut que porta molts mesos al forn i que ha gairebé monopolitzat l'actualitat política a Catalunya durant els últims temps. Aquest divendres arriba el principi de la fi d'un procès que ha sigut (esta sent) difícil i en el que els polítics catalans (els que realment volen un nou Estatut) han hagut de treballar de valent, fent en molts casos "el más difícil todavía" per tal d'arribar a acords que permetissin continuar endavant.

Penso que des del PSC aquesta ha sigut la premissa en aquesta eterna negociació, mirar cap al futur, cap a les noves possibilitats que ens ha d'oferir aquest Estatut, cap al progrès del poble de Catalunya. Crec que els socialistes sempre hem tingut ben clar que aquest Estatut ens ha de servir per a conduïr a Catalunya cap al seu desenvolupament econòmic i social, és a dir cap al seu futur, i és precissament per aquest motiu, que potser som precissament els socialistes els que més ens hem esforçat en arribar a acords que permetissin portar a bon port el nou Estatut, mentre que altres únicament s'han esforçat en intentar dinamitar els acords que han de fer possible aquesta nova realitat.

Jo, com molts joves, encara no havia nascut quan es va aprovar l'Estatut de 1979. Ha passat massa temps i cal un nou Estatut per que els joves tinguem la oportunitat de fer que aquest sigui el nostre Estatut, com els joves del 79 van poder fer seu aquell Estatut.

22 años

Sólo se cumplen 22 años una vez en la vida, y a mí me toca hoy. Anoché lo celebré con unos buenos amigos. Cena, algo de vino, regalo, sorpresa, risas, agradecimientos y alegría desbordante. Ya somos un año más viejos.

Caminante, no hay camino...

Porto alguns dies donant voltes al que haurà de ser l'activitat de la JSC Mataró en els propers mesos. Juntament amb els companys del Maresme ens toca definir les línies d'actuació de la organització fins al mes d'abril, més o menys. La veritat és que tenim per davant un panorama engrescador, ja que previsiblement, seran molts els temes sobre els que ens tocarà treballar de valent. Tindrem varietat: violència de gènere, habitatge, immigració, etc... el conjunt de temes concrets s'acabaran de definir en unes jornades de treball que farem a Can Soleret, on de ben segur, tindrem debat i ens tocarà discutir, això sí, en sentit positiu.


I jo, ara em trobo intentant ordenar les idees per tal de portar els deures fets de cara a aquestes jornades de treball. A més d'aquí a ben poc, tindrem a sobre l'escola de formació de la JSC Mataró, que com sempre, afrontarem amb il·lusió i ganes. També cal pensar en els temes que són de caràcter inminent, com per exemple el debat sobre l'Estatut, i no em de deixar de banda les petites sorpreses que el món local ens va donant, l'anomenada política de la inmediatesa. D'altra banda, tenim els petits reptes personals, com per exemple intentar fer algun acte de noves tecnologies i societat de la informació (aquest any ja en vam fer un sobre el Tecnocampus). I tot això sense oblidar el treball quotidià, com l'actualització de la pàgina web, l'assistència a actes i reunions i la màxima participació allà on sigui necessària.
Bé, ens queda molt treball per endavant, però la veritat és que això no deixa de ser una motivació extra per continuar avançant, com diu Machado:
"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar."

La TDT

Vinc de la universitat de veure algunes presentacions de treballs final de carrera. N'he vist tres, però n'hi ha hagut una especialment bona. El projecte en questió consistia en implementar un receptor de televisió digital terrestre (TDT) mitjançant Linux i software de lliure distribució. És a dir, agafem un ordinador amb un sistema operatiu Linux (que és totalment gratuit i es pot descarregar per internet), i mitjançant una tarjeta de televisió digital i una sèrie de programes (també gratis), aconseguim veure la tele, amb totes les seves funcionalitats. El projecte ha sigut puntuat amb una merescuda matrícula.

Cada cop sentim més parlar de TDT, i de fet, cal pensar que només ens trobem a 5 anys de la fi de les emissions analògiques. De mica en mica, la implantació de la TDT va sent una realitat. Malgrat tot, encara s'ha de completar la part més complexa, que és l'adaptació dels usuaris. Cal pensar que hi han multitud d'edificis (bàsicament els més antics) on s'hauran de fer algunes reformes per adaptar les seves xarxes per poder distribuir i visualitzar la TDT. Això son molts diners, i seria bó que les comunitats de propietaris es comencessin a informar sobre el tema per que després no s'ho trobin de cop.

Canviant de tema, avui a Mataró el dia ens ha deixat aquesta imatge:

És un esvoranc que s'ha fet en la Baixada de Sta. Anna al pas d'un camió. No deixa de ser una imatge sorprenent.

Audiovisuales

Esta mañana me acerqué al Miquel Biada a hacer una visita a uno de mis antiguos profesores de Bachillerato, Manuel Varea. Le encontré, como siempre, en su rincón de Audiovisuales preparando los detalles del curso que se les viene encima.

Hemos hablado durante un buen rato de varias cuestiones. Al preguntarle por la asignatura de Audiovisuales (que arrancó hace 6 años y conmigo en la primera promoción), me comenta que han llegado a un punto en el que no pueden crecer más ni hacer más de lo que ya hacen. Para poder seguir avanzando en la formación audiovisual, deberían convertir lo que hoy sólo es una asignatura optativa (de gran demanda entre los alumnos, eso sí) en un ciclo formativo de grado superior, cosa que hoy por hoy, se antoja imposible ya que, hay que tener en cuenta que precisamente en este curso, se inicia en la Escola Universitària una nueva titulación, el graduado en Mitjans Audiovisuals. Esta nueva titulación, parece que cierra las puertas a la posibilidad de crear un nuevo ciclo formativo en el Biada, sobre Audiovisuales. Personalmente, creo que ambos títulos no son incompatibles ya que, dentro del mundo audiovisual, ofrecen perfiles distintos. Por un lado, el título universitario ofrece una formación (de 3 años de duración) equivalente a la de un ingeniero técnico, especializada en audio, vídeo, diseño y animación gráfica, dando como resultado un titulado con conocimientos muy generalistas preparado para trabajar en empresas del sector audiovisual. El ciclo (de 2 años de duración), por su parte, pone énfasis en el aprendizaje de toda una serie de aspectos concretos relacionados con el mundo de la televisión, principalmente (montaje, realización, manejo de cámaras y mesas de sonido, etc.). Creo que no sería una mala opción, la verdad. Todo ello además teniendo en cuenta, que pienso que se debería intentar potenciar más la formación profesional y que se debería reorganizar un poco el mapa de ciclos formativos en Mataró.

Cualquiera que se haya acercado al plató de televisión del Miquel Biada, se habrá dado cuenta de la gran labor realizada allí hasta la fecha (básicamente gracias al impulso de tan sólo 2 personas), y desde luego, con algo de colaboración, allí se podría ofrecer un buen título de Audiovisuales.

Principio

Aquí está el principio. Llevo mucho tiempo leyendo lo que otros escriben en sus blogs pero no había considerado crear uno. Y sin embargo, aquí estoy, escribiendo las primeras líneas de mi propio blog, embarcándome en esta nueva experiencia que supone plasmar en internet los propios pensamientos, ideas, sensaciones, reflexiones... la verdad es que la idea puede ser interesante.

Veremos en que se convierte este viaje que hoy comienza. Además, supongo que era un poco injusto limitarse a leer todo lo que otros escriben en sus blogs, sin participar del todo en esta comunidad virtual de bloggers de Mataró (que parece que no para de crecer y crecer).

Espero que almenos algo de lo que escriba aquí le pueda interesar a alguien (además de mi mismo, claro).

En fin, ya estoy aquí.