Enllaços

A l'espera de recuperar la connexió a casa, escric aquestes línies des de l'aula d'informàtica de la facultat, en una de les poques estones mortes que tinc a l'universitat.

Últimament he afegit alguns enllaços a la llista de blogs recomanats. D'entrada, hi podreu trobar els blogs d'un parell de companys de la JSC de les Terres de Lleida, l'Albert Torra i l'Oriol Yuguero, als que porto temps volent enllaçar. D'un temps ençà hem fet bones migues amb la gent de Lleida, amb la que ens hem anat veient bastant entre escoles de formació i actes diversos.

Un altre company de JSC que ara trobareu entre els enllaços és l'Àlex Valiente, regidor de la Garriga i amic. Amb l'Àlex hem passat moments tremendos entre feina i divertiments, com ha de ser. Personalment sempre recordaré tota la jornada de la Zona Roja i l'última escola de la JSC del Vallés Oriental, on la nit va ser bastant memorable.

També he afegit un blog selecte en quant a la reflexió política, el d'en Dani Fernàndez, diputat al Congrés i polític admirable.

Entre els enllaços ara també trobareu a la Glòria Figuerola, companya del PSC Mataró que s'ha decidit a donar el pas per endinsar-se en el món dels blogs i que porta dies fent servir aquesta eina de comunicació.

I una novetat blogaire, que encara haig d'enllaçar, és el blog d'en Josep Jo, alcalde de Dosrius, que contribueix a fer crèixer la comunitat blogaire al Maresme i concretament a Dosrius, doncs fins aleshores l'únic blog conegut d'aquell poble era el del company Victor Martínez.

Imatge de http://don-aire.blogspot.com

Diario de un hombre desconectado

Miércoles noche, después de cenar y tomar algo con unos amigos, al llegar a casa descubres que la conexión a internet se ha ido a hacer puñetas. Curiosamente, el año pasado ya me pasó algo similar por estas mismas fechas. Vista la imposibilidad de conseguir que el dichoso servicio técnico cumpla su función, estoy a la espera de una solución milagrosa que no llegará (y me tocará volver a llamar al susodicho servicio).

En fin, sin internet, sin msn y sin poder mirar el correo en casa (confieso que esto es lo que más me asusta) me tocó afrontar el pasado fin de semana. Fin de semana bastante intenso, por cierto.

Empezábamos el viernes por la tarde en la inauguración de la mostra d'entitats, con Victor de acompañante y saludando a algunos conocidos que tenían allí su stand. Por la noche, después de una cena con unos buenos amigos, decidimos dejarnos caer por el Clap para tomar una copa (hacía bastante tiempo que no íbamos por allí, todo sigue más o menos igual).

El sábado por la mañana, almuerzo tranquilo con Victor, parada en Plaça de les Tereses para recojer a Sergio y a Uri para salir pitando hacia Badalona, para compartir el mediodía con la gente de la JSC del Barcelonés Nord en su escuela de formación. Comimos con ellos a base de samosa (empanadas de verdura con un toque picante) y echamos unas risas. Nos volvemos a Mataró para asistir a los actos del 25 de Noviembre, dia mundial contra la violencia de género. Ya de paso, desde la JSC hacemos un reparto de lazos violetas y algunos trípticos propios sobre el tema (L'amor no és l'hòstia).

Hacemos un alto en el camino para tomar algo con más gente de JSC y me marcho con Victor a Teià para asistir a la presentación de la candidata socialista a la alcaldia del municipio. Llegamos tarde, pero el acto es un éxito, más de cien personas llenan la sala. Saludamos y felicitamos a la candidata, Mª Ángeles Montoya, charlamos con algunos compañeros y aprovechamos para merendar algo mientras tomamos un poco de cava. Salimos de allí para acercarnos a Arenys de Munt, a la presentación de Rosa Albiol como candidata a la alcaldia. Magnífica presentación, emotiva y con ilusión y de la que personalmente, me quedo con las palabras de Rosa. Realmente, con ella vuelve la ilusión a Arenys de Munt.

Después de las presentaciones, vuelta a Mataró con Charly y Xesco para irnos a la cena de cumpleaños del amigo Pala. Risas, un poco de vino y buen ambiente entre buena gente. Después de cenar, llegan Oriol y Victor para recojerme y marcharnos de nuevo a la escuela de formación de la JSC Barcelonés Nord. Pasamos un muy buen rato con ellos y la noche se nos alarga hasta más allá de las 4 de la mañana.

El domingo empieza con una misa flamenca (la primera de mi vida) y continúa con un almuerzo, de nuevo junto a Victor (este fin de semana la verdad es que no hemos parado de comer). De allí al tanatorio y después, a otra misa flamenca (toma dos tazas). Entre tanta misa, yo soy de los que van al cielo seguro. Después, escapadita rápida a la inauguración del nuevo local de la Hermandad Rociera, saludos a un viejo profesor y a algunos conocidos. Y desde allí, hacia el local de la Divina Pastora, dónde me encuentro a Miriam y a Ana, la cuál me obliga a bailar sevillanas muerto de sueño (y claro, así me salió la sevillana...).

Ya por la tarde quedo con Bote, que siempre tiene cosas interesantes que decir y con el que sin darte cuenta puedes conversar durante horas. Cuándo decidimos matar la conversación, nos subimos a casa de Charly y Xesco, dónde para matar el fin de semana, vemos cómo el Madrid gana al Valencia (jugando mal, cómo ya es costumbre).

En fin, un fin de semana intenso, aunque ésta semana promete todavía serlo aún más. Hoy, por lo pronto he asistido a mi primer claustro de la UAB, del que saco algunas conclusiones. En negativo, de entrada, a algunos estudiantes no los entiendo demasiado. En positivo, Delfina Rossi, qué hallazgo...

Pero bueno, tampoco quiero alargarme más y eso, en definitiva es otra historia...

Claustral

El passat dimarts a la UAB es van cel·lebrar eleccions de representants d'estudiants al Claustre de l'universitat, en les quals vaig ser escollit com a representant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) pel sindicat d'estudiants AJEC-UAB.

La veritat és que em fa il·lusió tenir la possibilitat de defensar els interessos i drets dels meus companys i companyes de l'ETSE en el màxim òrgan de representació de la meva comunitat universitària. Se'm presenta l'oportunitat de viure una experiència que penso serà enriquidora i de la que segurament en podré extreure conclusions i idees interessants, però també un millor coneixement del món que ens envolta.

Generalment, els estudiants no acostumen a participar gaire d'aquesta classe de qüestions i això s'evidencia en la baixa participació d'aquestes eleccions (sobre un cens 30.933 electors, ha votat un 6,69 %, 2.069 alumnes). En molts casos, els alumnes ni tan sols coneixen què és i què fa el Claustre i això (entre altres factors) juntament amb un cert desinterés pel món associatiu i participatiu (que es deixa notar en moltíssims àmbits més) és la recepta ideal per a l'abstenció.

Però això ha de fer que de qualsevol manera, amb abstenció o sense, els estudiants que ens hem implicat en aquest projecte que suposa formar part del Claustre siguem capaços de deixar-nos notar i tirar endavant propostes encertades, constructives i que contribueixin a millorar la UAB des de l'òptica de l'alumnat. Només d'aquesta manera haurà merescut realment la pena i al cap i a la fi, aquest és el meu compromís personal amb la gent que ara toca defensar.

I per cert, gràcies als companys i companyes que durant aquests dies de campanya a l'universitat m'han donat recolzament. En algun moment, pràcticament semblàveu més animats vosaltres que jo mateix. Mil gràcies.

PD: Ja veieu, just acabava de sortir d'una campanya, la de les autonòmiques, en la que vaig "currar" tot el que estava al meu abast i tot just sortir d'aquesta ja m'havia ficat en una altra. Estic esperant que arribi el pont de desembre per poder agafar-me un descans, que jo encara no he parat ni un sol cap de setmana.

Imatge de http://mat.uab.es/euro-mtm/uab.jpg

Ruido

Ella le pidió que la llevara al fin de mundo,

él puso a su nombre todas las olas del mar.

Se miraron un segundo

como dos desconocidos.

Todas las ciudades eran pocas a sus ojos,

ella quiso barcos y él no supo qué pescar.

Y al final números rojos

en la cueva del olvido,

y hubo tanto ruido

que al final llegó el final.

Mucho, mucho ruido,

ruido de ventanas,

nidos de manzanas

que se acaban por pudrir.

Mucho, mucho ruido,

tanto, tanto ruido,

tanto ruido y al final

por fin el fin.

Tanto ruido y al final...

Hubo un accidente, se perdieron las postales,

quiso Carnavales y encontró fatalidad.

Porque todos los finales

son el mismo repetido

y con tanto ruido

no escucharon el final.

Descubrieron que los besos no sabían a nada,

hubo una epidemia de tristeza en la ciudad.

Se borraron las pisadas,se apagaron los latidos,

y con tanto ruidono se oyó el ruido del mar.

Mucho, mucho ruido,

ruido de tijeras,

ruido de escaleras

que se acaban por bajar.

Mucho, mucho ruido,

tanto, tanto ruido.

Tanto ruido y al final...

Tanto ruido y al final...

Tanto ruido y al final

la soledad.

Ruido de tenazas,

ruido de estaciones,

ruido de amenazas,

ruido de escorpiones.

Tanto, tanto ruido.

Ruido de abogados,

ruido compartido,

ruido envenenado,

demasiado ruido.

Ruido platos rotos,

ruido años perdidos,

ruido viejas fotos,

ruido empedernido.

Ruido de cristales,

ruido de gemidos,

ruidos animales,

contagioso ruido.

Ruido mentiroso,

ruido entrometido,

ruido escandaloso,

silencioso ruido.

Ruido acomplejado,

ruido introvertido,

ruido del pasado,

descastado ruido.

Ruido de conjuros,

ruido malnacido,

ruido tan oscuro

puro y duro ruido.

Ruido qué me has hecho,

ruido yo no he sido,

ruido insatisfecho,

ruido a qué has venido.

Ruido como sables,

ruido enloquecido,

ruido intolerable,

ruido incomprendido.

Ruido de frenazos,

ruido sin sentido,

ruido de arañazos,

ruido, ruido, ruido.

Para que la chica del Sabina sonría un rato, o almenos un momento

Imagen de http://img37.exs.cx/img37/7688/sabinarollingstone9ls.jpg

Moments per pensar

Ahir, un bon company celebrava el seu 30é aniversari. Aquesta és l'edat a la que es dona la baixa als militants de la JSC, amb la qual cosa en Jordi Palacios (en "Pala") deixava de militar a la nostra organització.

Aquest em sembla un moment per parar-se a pensar en diverses coses. Una, en els molts anys que l'hem tingut militant a la JSC Mataró, contribuïnt decissivament a construir l'organització que som avui, aportant idees i marcant el camí quan tocava fer-ho. També apartant-se quan ell va considerar que havia arribat el moment de fer-ho, donant així una lliçó de renovació que alguns, en els temps que corren, encara no han sapigut aprendre.

Però si algun llegat ens deixa en Jordi a la JSC Mataró és l'esperit crític i l'anàlisi de les situacions, mostrant els diferents punts de vista tan necessaris en la vida política. I sempre amb la modèstia que el caracteritza. Ningú pot dubtar que la seva militància marca un punt i apart en aquesta organització, no només a nivell local, sent testimoni de la nostra història. Una història que, per cert, alguna vegada ens hem d'aturar a mirar, parafrasejant allò de que "per a poder entendre el present, cal conèixer el passat".

Una de les millors demostracions de la magnífica escola política que són les joventuts socialistes és mantenir una conversa amb ell, al qual agraeixo els molts moments compartits i les estones de reflexions que he passat amb ell. Li desitjo molta sort des de la seva nova condició d'ex-militant en la que, per cert, no tinc cap dubte que ens continuarà acompanyant com el bon amic que ha demostrat ser.

I per acabar, deixeu-me dir que una de les coses per les que penso que mereix la pena ser a una organització juvenil política com la nostra és precissament per la possibilitat de conèixer i trobar persones com en Jordi. Gràcies company, sort i endavant!

Hombre que mira al fondo

Todos los años tienen aquellos meses en los que la gente trabajadora se despierta temprano para salir a la calle bajo un cielo que todavía no está amanecido del todo, de color gris y aires fríos cómo el cristal. Mientras pasan las horas, vamos engañando al tiempo con frenética actividad que termina al cabo de la tarde para, salir a la calle y regresar a casa envueltos en la oscuridad de la noche.

Mientras tanto, cojes aire y saludas a un conocido del que hace tiempo que no sabes nada. Charlar un poco es gratificante. Lo malo es llegar al final del día para darte cuenta de que muchas cosas te parecen insustanciales y te han aportado poco en el global de todo lo que aprecias. Algo así como una sensación de que sin haber perdido el tiempo, no has sido capaz de aprovecharlo del todo y es entonces cuándo te gustaría estar en otro lugar, aunque sólo fuera un rato, con otra gente y otras cosas por hacer y por pensar.

Antes, ésta clase de días me traían momentos que me gustaban. El frío, la compañía, el tiempo, la esquina, la charla, la sombra, el caminar por las mismas calles... esas calles que elegiría si, cómo dice el poeta, yo pudiera elegir mi paisaje. Sin embargo, ya no me queda nada de eso y casi nada es tan sólo lo que ahora traen.

Ahora me gustan de otra manera. Dicen que nada permanece, todo cambia. Y, sin darnos cuenta, de una u otra manera lo primero que cambia somos nosotros mismos.

Imagen de http://img213.imageshack.us/img213/5316/tercerhombre037dq.jpg

Setmana

Arriba per fi el diumenge nit, fent-se de rogar una mica, sobretot després d'una setmana llarga i amb feina. Això s'ha deixat notar un cop més en les entrades d'aquest blog, encara que això no em sembla cap excusa. N'hi ha d'altres i altres que no baixen el ritme i que tenen almenys més feina de la que puc tenir jo.

Malgrat la meva baixa activitat, en certa manera aquesta setmana ha sigut bastant blocaire per a mi. Dilluns neixia amb l'arribada d'en Charly a la blogsfera (per cert, veient les seves primeres entrades, aquest blog promet bastant) i ja vam passar junts una estona del dilluns a la tarda entre explicacions blocaires de com funciona això i de com es fa allò altre. Dos dies després, la Gloria també s'animava a apuntar-se al carro dels blogs i també vam fer una mini-sessió de nocions. I per acabar-ho d'adovar, el mateix dimecres vaig acabar la tarda ajudant amb el blog d'un altre company, que ja comentaré quan estigui en marxa, encara no ho està.

Pel demés, la setmana s'ha caracteritzat per la manca de temps. Pràcticament totes les hores del dia han estat més que cobertes per mil coses. Li falten hores als dies. Serveixi d'exemple aquest cap de setmana, que l'he passat a Sant Fost de Campsentelles en l'escola de formació dels companys de la JSC del Vallés Oriental. Molts espais de xerrada i de debat sobre els grans eixos de les polítiques d'emancipació i també moments de festa i bona companyia, com ha de ser. Ha estat un cap de setmana llarg i amb no gaires hores de son, però bueno, tampoc em queixo.

I pel mig de tot el que ha donat de sí la setmana queden detalls com partides de buscamines a la 1 de la matinada (la próxima vegada guanyaré, no donaré detalls), reunions amb un sindicat d'estudiants, discussions fortes amb una persona que t'estimes molt (encara que a vegades això sembla que li costi d'entendre), mirades a algú a qui tens ganes de veure una mica més, una estona per a poder veure "La Pantera Rosa" de Blake Edwards i converses amb una noia de la ciutat llunyana.

En fi, estic cansat. Me'n vaig a dormir, bona nit.

Imatge de http://acastedo.wordpress.com/files/2006/06/rareza.jpg

Charly

M'he posat content quan aquest matí m'ha trucat en Charly per a demanar-me ajuda amb el seu blog recent estrenat. A la boca se m'ha dibuixat un somriure. Ell, que sempre ens criticava amb això dels blogs, finalment ha caigut en la temptació d'endinsar-se en aquest món.

En Charly és una de les millors persones que m'he trobat mai. I ho és perquè senzillament dona tot el que té en tot el que fa, provocant en els demés aquell sentiment que t'obliga a posar-te a treballar. M'ha ensenyat moltes coses i sé que m'ensenyarà moltes més, tendint les mans mil vegades amb un somriure.

És, en un dels sentits més amplis de la paraula, una bona persona. Potser m'he posat content no tant per la seva arribada a la blogsfera, sino més aviat perquè avui he pogut aturar-me a reflexionar amb calma i fent això te n'adones que malgrat tot, tens algunes bones persones aprop, com precissament, ell mateix. Amic, benvingut.

Escola Formació JSC Mataró

Aquest cap de setmana, dies 11 i 12 de Novembre, la JSC Mataró organitza la "II Escola de Formació Remigi Herrero", a l'alberg municipal de Can Soleret.

La formació és un eix bàsic del desenvolupament personal de les persones i en aquest sentit, les escoles de formació suposen una oportunitat única i profitosa per a reflexionar, aprendre i gaudir, tot coneixent gent nova (o coneixent millor als que ja coneixies).

Durant els dos dies, es realitzaran tallers i cursos, a més de xerrades que ens permetran avaluar amb una certa profunditat les polítiques de joventut que es realitzen des dels ajuntaments i els principals reptes que actualment hi han a sobre de la taula a la nostra ciutat. I són aquests els aspectes que ens han de servir per a mirar decididament cap endavant per a poder afrontar el treball que d'aquí a ben poc ens tocarà. Aquí podeu consultar el programa complet de tot el cap de setmana.

La política del nostre voltant porta algun temps amb la mirada posada en Catalunya i les institucions catalanes. Ara toca girar el cap i fixar-se en alló que és més important: la proximitat i els problemes cotidians (que sovint són els més transcendentals).

I justament per a poder fer això aquesta escola de formació ens serà molt útil, ens hem de posar en marxa. Ni un pas enrere!

Imatge, Can Soleret

Poema Azul Oscuro

Fuiste sueño, canto y pena,
mi vida, dulce niña morena,
el reflejo de nuestro querer
de niña linda que pintaba
corazones con una mirada
en las sombras del atardecer.

Ya no soy el de los besos,
ya no mueres por mis huesos
ni tampoco yo por tu boca
o el calor de un corazón tan frío
cómo el agua azul del río
bajo un cielo de nubes rotas.

Pero quedan aquellas sonrisas
y tardes de caricias sin prisas,
el sabor amargo del momento,
cuándo sólo queda soledad
y el dolor no tiene piedad…
si entendieras cómo me siento.

Imagen de http://www.mexicoarts.com/images/72mujerazul.jpg

Respostes musicals

La Joana m'envia un nou repte, aquesta vegada especialment original. M'ha agradat molt la idea. És tracta de respondre 11 preguntes fent servir lletres de cançons.

Faré servir diversos autors, Julio Iglesias, Joan M. Serrat, Camarón de la Isla, Diego el Cigala, Juan Luis Guerra, Alan Menken, Triana, José Mercé y Medina Azahara. I encara em sortirien més autors...

1. ¿Eres hombre o mujer?: Amo a la vida y amo al amor, soy un truhán, soy un señor, algo bohemio y soñador...

2. Descríbete: Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino, tengo alma de marinero... que le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo...

3. ¿Qué sienten las personas acerca de tí?: Él soñaba sobre el tiempo flotando cómo un velero, nadie puede abrir semillas en el corazón del sueño, el tiempo va sobre el sueño hundido hasta los cabellos...

4. ¿Cómo describirías tu anterior relación sentimental?: Yo te recuerdo cariño, mucho fuíste para mí, siempre te llamé mi encanto, siempre te llamé mi vida. Hoy tu nombre se me olvida... se me olvidó que te olvidé... se me olvidó que te dejé lejos, muy lejos de mi vida... se me olvidó que ya no estás, que ya ni me recordarás... y me volvió a sangrar la herida...

5. Describe tu actual relación con tu pareja: Te regalo una rosa, la encontré en el camino, no sé si está desnuda o tiene un solo vestido, no, no lo sé... si la riega el verano o se embriaga de olvido, si alguna vez fue amada o tiene amor escondido... ay amor, eres la rosa que me da calor, eres el sueño de mi soledad...

6. ¿Dónde quisieras estar ahora?: Un mundo ideal, un mundo en el que tu y yo podamos decidir cómo vivir sin nadie que lo impida... un mundo ideal que nunca pude imaginar, dónde ya comprendí que junto a ti, el mundo es un lugar para soñar...

7. ¿Cómo eres respecto al amor?: Aquí va mi explicación, a mi me llaman sin razón, corazón loco, una es el amor sagrado, compañera de mi vida y esposa y madre a la vez... y la otra es el amor prohibido, complemento de mis ansias y al que no renunciaré... y ahora ya puedes saber, cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco.

8. ¿Cómo es tu vida?: Ayer tarde al lago fuí con la intención de conocer algo nuevo, nos reunimos allí y todo comenzó a surgir cómo un sueño... creo recordar que por la noche el pájaro blanco echó a volar en nuestros corazones en busca de una estrella fugaz...

9. ¿Qué pedirías si tuvieras un sólo deseo?: Quisiera ser un pez, para tocar mi nariz en tu pecera y hacer burbujas de amor por dónde quiera, pasar la noche en vela, mojado en ti... un pez para bordar de corales tu cintura y hacer siluetas de amor bajor la luna, saciar esta locura, mojado en ti...

10. Escribe una cita o una frase sabia: Porque sé muy bien lo que vale un segundo, porque sé también que se va la pasión, la vida se va con los regalos de los cumpleaños, y sólo quedan los que nos amaron porque se pierde lo que no se da...

11. Ahora despídete: Siento que ya llega la hora, que dentro de un momento te alejarás al fin, quiero que tus ojos me miren y que siempre recuerdes el amor que te dí, pero quisiera que ése día al recordar comprendas todo esto que te dí, sólo me queda la esperanza que cómo el viento al humo te aparte ya de aquí...

I ara, un cop completat el qüestionari i enllestit el repte musical, li passo el mort a tres persones més, que seran l'Oriol Vaquer, el Sergio García (que ha tornat) i a la Carmen Cuadras.

Imagen de http://www.lacoctelera.com/myfiles/pictogramas/nataliapk.jpg

Tindrem Govern, tindrem President

Tindrem President d'esquerres. Hi haurà govern de progrés a Catalunya i les polítiques socials tornaran a ser una prioritat, fins i tot encara més important. I de ben segur que la cohesió interna del propi govern estarà garantida, aquesta és la confiança que em dona José Montilla, serà un gran President de la Generalitat. I vull felicitar a tots els que ho han fet possible i als que des del principi han (hem) cregut en aquesta opció.

Avui és un gran dia per aquest país, però sobretot per als catalans i les catalanes. Visca Catalunya Socialista!

Imatge de http://www.elconfidencial.com

El dia després

Que no estic content no deu semblar estrany a ningú, però per altra part, que tampoc estic decebut tampoc no hauria de semblar estrany a ningú.

Esperava un resultat lleugerament millor, com gairebé sempre un espera del seu partit. Però des de feia dies tenia dues coses clares: que les eleccions les guanyaria CiU i que existiria la possibilitat de reeditar el tripartit.

I totes dues coses s'han acabat complint. De fet, la possible reedició del govern catalanista i d'esquerres sí que em desperta il·lusió, i espero no ser l'únic. Em considero tripartidista, partidista del tripartit, fen el joc de paraules. En qualsevol cas, a mesura que passin els dies els responsables de les negociacions diran i decidiran.

Els resultats d'ahir conviden a fer certes reflexions que, almenys en el meu cas, encara estic fent. Em preocupa molt l'abstenció. Hi ha hagut molta desgana en aquestes eleccions i, sincerament, penso que fer unes eleccions el dia 1 de Novembre tampoc era la millor de les opcions.

S'ha notat l'efecte Estatut en diversos aspectes i el PSC no ha sigut capaç de mobilitzar al seu electorat. La gent jove ha votat menys que en altres eleccions. Potser la política en sí mateixa i les campanyes electorals haurien de tenir-los més en compte. Quan els joves es mobilitzen, les esquerres guanyen. O no som capaços de veure-ho això?

Cal reflexionar i sobretot, cal treballar. I per cert, també cal felicitar i reconèixer als guanyadors de les eleccions en vots i en escons. Jo, des d'aquí, els felicito. I per ser sincers, també els desitjo almenys quatre anys més d'oposició.

Imatge de http://socialistes.org/