L'Equip del PSC

M'agraden els 30 noms de la llista del PSC a Mataró (que podeu trobar aquí). En vista d'algunes opinions (molt respectables) que he anat sentint, hi haurà qui no estarà gens d'acord amb mi. Però crec que és una candidatura molt bona i vull aclarir alguns matissos.

Si m'hagués tocat a mi decididir els noms de la candidatura, de ben segur que la llista seria diferent, de la mateixa manera que cada persona, qualsevol altre militant, en funció de les seves opinions, hauria confeccionat una llista diferent. Per aquest motiu aquesta no és la meva llista, ni la de ningú en particular, sino que és la llista del PSC. Això, que pot semblar una obvietat, crec que no ho és tant.

Crec que és una llista formada per gent molt diversa i no repetiré alguns dels adjectius que ja s'han dit sobre la mateixa durant aquests dies. En tot cas, la llista conforma en sí mateixa un equip de persones treballadores en el que cadascú aporta coses diferents i la força del qual recau en la suma del conjunt. Per tant, cadascú té o ha de tenir la seva importància particular.

Tampoc vull amagar que em satisfà molt trobar novetats respecte a la llista que es va presentar fa 4 anys. I dic això perquè crec en la renovació de les organitzacions i perque penso que no pot haver-hi renovació sense comptar amb la gent jove (però no només amb gent jove). I aquesta llista compta amb la gent jove. Hi ha 3 militants de la JSC a la llista, no sé si són molts o pocs (fa 4 anys n'hi havien 5, i fa 8 anys n'hi havien 3, els mateixos que ara) però en tot cas, són els que són. I si alguna cosa crec, és que són (i jo m'incloc, ja que formo part de la llista) gent capacitada i que treballarà abans, durant i després de la campanya. Gent que tindran molt a dir.

I crec que també cal un reconeixement a algunes persones que, tot i no formar part d'aquesta llista, formen part del projecte socialista a Mataró i desenvolupen una tasca importantíssima en el dia a dia.

Dit tot això, els socialistes hem de posar una marxa més i treballar amb il·lusió, ganes i determinació per guanyar la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Mataró i per tenir el millor projecte de ciutat, aquell que ofereixi més oportunitats per a tothom. Amb l'aval del nostre treball segur que ho aconseguirem.

Escola Formació Carles Fernández

El passat cap de setmana la JSC Maresme va cel·lebrar la seva escola de formació, que amb l'edició d'enguany ja és la 4a escola de federació en la que hi participo des que soc militant de les joventuts (aquell llunyà novembre del 2003...).

Durant els dos dies que va durar l'escola vaig constatar un fet, que em sembla almenys remarcable. Sempre he defensat que un dels eixos del treball de la JSC ha de ser l'aposta per la formació dels seus militants, d'aquí l'importància de les escoles. I precissament durant aquest cap de setmana crec que, gairebé sense adonar-nos, hem fet una demostració del pas endavant que de mica en mica ha fet aquesta organització. I ho dic pel nivell de certs debats dels que hem pogut gaudir en algunes de les xerrades (pràcticament en totes).

Vull felicitar als companys que han treballat intensament tant en l'elaboració del programa de l'escola com a l'hora de vetllar perque tot funcionés durant la mateixa.

I també com a novetat, cal dir que des de l'edició d'enguany, l'escola agafa el nom del company i amic Carles Fernández, Ex-Primer Secretari de la JSC Maresme. El dissabte a la nit li vam fer un petit homenatge, durant el qual vam fer-li entrega d'una placa commemorativa on es podia llegir una frase sobre l'amistat: "Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo será siempre un hermano".

Les escoles de formació tenen també la finalitat de conèixer millor els companys i companyes, de crear vincles i de fer amics, per tenir una organització més forta i en definitiva, més preparada. De tot això, en Charli ens ha ensenyat molt als que hem treballat al seu costat. La veritat és que moltes vegades no coincidim en la visió que tenim de determinats temes o qüestions, però haig de reconèixer que la seva capacitat de treball està molt per sobre del que pràcticament qualsevol pot oferir. Seguir el seu ritme no és gens senzill.

Quan va rebre la placa, ens va dir que aquell era un honor massa gran per a una persona com ell. Personalment, crec que si l'escola de formació de la JSC Maresme ha de portar el nom d'algú, ha de ser el seu. I ben merescut. Amb carinyo, tot això ho diu, un que ha après molt al seu costat.

Trobada de Bloggers

Aquest cap de setmana, la JSC Maresme celebra la seva escola de formació, aquest cop a la casa de colònies Sant Pere de Riu, de Pineda de Mar. Tal i com ja vam fer l'any passat, el programa de l'escola inclou una trobada de bloggers, cosa que té el seu sentit ja que el Maresme és el territori amb més blogs de tota Catalunya (segurament també d'Espanya).

En la trobada tindrem un convidat de luxe, blocaire de referència (almenys per a mi), autor d'un dels millors blogs del panorama polític del nostre país. Em refereixo a en José A. Donaire, gran coneixedor de la blogsfera i que de ben segur ens aportarà multitud de dades i detalls interessants que s'extreu a partir dels seus estudis de ciberpolítica.

Naturalment i de la mateixa manera que l'any passat, la trobada és oberta a qualsevol blocaire que hi vulgui assistir, tant si l'interessa la política com si no, doncs el fet de trobar-se amb altres blocaires i intercanviar experiències sempre pot resultar interessant.

La trobada tindrà lloc el dissabte 24 de març a les 17:00 de la tarda a la casa de colònies Sant Pere de Riu de Pineda de Mar. Us hi esperem.

Doble Feina, Doble Vida i Doble Valor

Amb uns dies de retard, us parlo de l'acte sobre dones treballadores que la setmana passada vam organitzar des de la JSC. El propi títol de l'acte, "Doble Feina, Doble Vida i Doble Valor", ja es tota una declaració d'intencions sobre el plantejament que fem al voltant del dia internacional de la dona treballadora (alguns obliden lo de treballadora per celebrar només el dia internacional de la dona).

Vam voler fer l'acte al barri de Rocafonda i amb la presència de moltes dones del barri, a les que vam fer arribar el nostre manifest del 8 de març i que us convido a llegir aquí. Ens van acompanyar dues bones amigues i companyes amb les que sempre podem comptar i a les que torno a agraïr la seva presència en l'acte: Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia d'Arenys de Munt i Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya.

L'acte va estar farcit d'experiències personals, no només de les ponents, que corroboren el llarg camí que encara s'ha de recórrer per assolir la plena igualtat dels homes i les dones en la societat actual. I en aquest sentit, cal impulsar mesures concretes i polítiques que ajudin a arribar a aquest objectiu, com la recent aprovació de la Llei d'Igualtat (amb el recolzament de tots els grups parlamentaris excepte el del Partit Popular).

Però crec que cal deixar molt clar que transformar la societat no és només una tasca dels governs i que tots i totes hem de posar el nostre granet de sorra particular. Concretament, canviant la consciència col·lectiva i trencant alguns dels tòpics que impedeixen la igualtat real entre homes i dones. I una manera de fer això és precissament amb actes com aquest. Felicitats a tots i totes els que hi vau col·laborar, bona feina.

Imatge: Sergio García

Personatges que marquen

M'arriba des del blog de la Maria, un meme, després de que fa alguns mesos jo li enviés uns quants. Fa poc que s'ha apuntat al carro blogaire i li ha faltat temps per prendre l'iniciativa, crear i llençar un repte al món dels blogs, trencant d'aquesta manera l'anomenat "any sense blogs" que va proclamar en Donaire a principis del 2007.

Aquesta vegada el repte consisteix en esmentar els 3 personatges que més ens hagin marcat d'alguna manera especial. No em resulta gens fàcil trobar la resposta i no sé si serà per falta de referents (diria que no) o per tenir la ment una mica atrafegada. I a més, em resulta molt difícil trobar-ne només 3, de fet, és bastant possible que si demà tornés a reescriure aquest post, em sortissin 3 de diferents. En qualsevol cas, després de pensar durant una estona, aquí teniu els resultats:

• Humphrey Bogart: o millor dit "Rick" a la pel·lícula Casablanca. Perque aquest és el Bogart que d'alguna manera em marca. Un tipus que sense ser-ho, en el fons és un perdedor. Que pot guanyar i prefereix perdre en favor d'algú altre, com a mi mateix em passa alguna vegada. I que no li agrada fer el paper de dolent, encara que a vegades així ho vulgui i de fet ho aconsegueixi. De rostre immutable i mirada dura, genial sense voler, hi ha quelcom magnífic en l'imatge de Humphrey Bogart assegut a les fosques, al seu cafè, amb un got al davant, mentre pensa en ella...

• Freddie Mercury: encara que va morir quan jo era molt jove (encara m'enrecordo, va ser el 24 de novembre del 1991, ell tenia 41 anys), la seva música m'ha acompanyat des de sempre. De tots els discos que jo escoltava a casa dels meus oncles, els de Queen eren els que més m'agradaven i em sorprenien, una vegada i una altra. Les sensacions que transmeten amb cançons com "Friends will be friends", "Who wants to live forever", "The show must go on" o "Bohemian Rhapsody" són incomparables, encara que "One year of love" és la meva favorita. La seva imatge al costat de Montserrat Caballé interpretant "Barcelona" emociona a tots els que recordem aquell any olímpic. Un autèntic fòra de sèrie.


• Thomas Edward Lawrence: ja ho he dit algunes vegades en aquest blog, però potser la figura històrica que més he admirat és la de Lawrence d'Aràbia. Un personatge controvers que simbolitza la capacitat de lluitar per adaptar-se als canvis i a les circumstàncies adverses en un territori desconegut. D'ell, en Winston Churchill va dir "El considero un dels homes més grans dels nostres temps. No hi ha un altre com ell. El seu nom perviurà en les lletres angleses; serà recordat als anals de la guerra; viurà en les llegendes d'Aràbia". Rellegir les pàgines dels seus set pilars de la sabiduria fa venir a l'imaginació la majestuositat del desert i la fascinació per un horitzó infinit que mai acaba d'arribar.

Observant el resultat del meme, me n'adono de que tots tres personatges van morir prematurament, un de càncer, un de SIDA i l'altre d'un accident de trànsit. Pura casualitat. No sé si els que em coneixen més haurien escollit aquests referents per a mi. De ben segur que podríem trobar-ne alguns altres. I ara toca passar la pilota del meme a:

- Joana Torres, perquè un meme que no vingui d'ella o vagi cap a ella, no és el mateix.

- Glòria Figuerola, perquè em fa l'efecte que això dels memes li fa certa gràcia.

- Víctor Martínez, perquè incobustiblement, és el meu company de fatigues.

- Ana M. Barrera, perquè porta poc temps en el món dels blogs i crec que encara no ha fet cap meme.

- Rosa Herrero, perquè és encara més nova en la blogsfera, de fet, el seu és el darrer blog que he enllaçat.

No m'oblido de les dones

Una setmana amb el blog en blanc no serveix de reflexe a tot el que he viscut aquest dies. I de totes les coses que podria explicar i que servirien per donar contingut a aquest espai m'agradaria aturar-me de forma especial en una en concret.

El 8 de març va ser el dia internacional de la dona treballadora, una data especial que any rera any ha anat agafant força i nitidesa en els meus ideals. Com ja és costum, la ciutat i la comarca s'han omplert d'actes de tota mena al voltant d'aquest dia. Nosaltres, des de la JSC Mataró, també organitzem el nostre acte particular "Doble feina, doble vida i doble valor", el pròxim dimecres 14 a les 20:30h al Centre Cívic de Rocafonda (C/Josep Poeta Punsola, 47). Ens acompanyaran dues dones treballadores, blocaires i de bandera: la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i la Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia d'Arenys de Munt. Per suposat, tothom qui vulgui està més que convidat a l'acte.

En aquests dies, que tenen nom i forma de dona, jo he pensat molt en elles. Encara que no em va ser possible actualitzar el blog en una data com la del 8 març, això no significa que m'oblidi de les dones. He pensat molt en la meva mare, que és el meu referent i exemple més proper de dona treballadora i lluitadora incansable (que precissament avui mateix ha tornat a trobar-se a l'atur després d'uns quants mesos). Però no és l'única dona que m'omple el cap. Penso també en les dones que m'aguanten a cada moment, en les que han de veure cada dia alguna trucada meva al seu mòbil (no sempre per donar bones notícies), en les que llegiran aquest post des del seu lloc de treball o en les que se'ls hi dibuixa un somriure al llegir les paraules d'una poesia que va ser escrita per a elles.

Penso també en les dones que em trobo a les nits dels meus dies i en les que s'han d'espavilar per fer de mares sense l'ajuda de ningú, en les que pateixen grans canvis en la seva vida, en les que treuen temps per posar-se a descriure les seves sensacions en un blog o en les meves amigues que ara per ara, em donen més satisfaccions que no pas maldecaps. Penso en l'alegria que devia respirar-se entre les dones dels sopars del 8 de març que es van fer a Arenys de Munt o des de la vocalia de dones del Pla d'en Boet, per exemple. Jo no vaig ser-hi, ni a un lloc ni a un altre. Però tampoc penseu que em vaig quedar a casa, jo també vaig tenir el meu propi sopar del dia internacional de la dona treballadora.

Mentre penso en tot plegat, se'm fa evident que encara queda molt de camí per recórrer, en aquest i en molts altres temes. Sobre les dones arribo a la conclusió encara més evident de que aquest món, sense els detalls que elles aporten, segurament seria bastant gris.

I pensant en tot plegat i en totes elles només espero que de tant en tant ni que sigui per casualitat, també pensin una mica en mi. Felicitats a totes, encara que sigui amb retard.

Imatge de http://www.foto3.es/web/enviar/Febrero04/18.jpg

Graznidos en la niebla

Todos los gobiernos de la democracia han actuado de forma similar en casos parecidos al que ahora se produce con el etarra De Juana Chaos. Es decir, según la legalidad vigente, con las leyes en la mano. En este sentido estoy tranquilo.

Por desgracia (y esto me preocupa), en democracia, todos los partidos no han reaccionado igual mientras se encontraban en la oposición, es decir, que algunos partidos no respaldan las decisiones tomadas según lo que marca la ley.

Si el Partido Popular no respeta las decisiones de un gobierno que respeta la ley, ¿significa eso que si llegan a gobernar se saltarán las leyes según sus intereses? Siendo consecuentes, si hacemos una proyección mental de hacia dónde conducen las actitudes actuales que predominan en el PP (instalado desde hace tiempo en la extrema derecha), parece que se trata de eso. Aquél que ahora no respeta las decisiones judiciales, se supone que tampoco debería respetarlas bajo otras circunstancias.

Mientras tanto, la crispación aumenta y de un tiempo a esta parte, las banderas preconstitucionales se dejan ver con más frecuencia de lo habitual. Eso me hace pensar en que aquellos amantes de las aves que antes se paseaban con un aguilucho, aprovecharon la transición para cambiar el águila por la gaviota y más allá de ese cambio, una parte de todo lo demás se mantuvo más o menos igual en el ideario colectivo de la derecha de este país.

Las aves graznan, luego eso significa que cabalgamos.

PD: No me gusta hablar de estos temas ni acostumbro a escribir en estos términos. Pero hoy, extrañamente, me apetecía...

Imagen de http://www.elpais.com/

Reivindicar tu mirada

Hoy quiero
reivindicar tu mirada
de ojos diminutos,
de cuento de hadas,
redactar un manifiesto
sobre tu cuerpo,
que reclame el roce
de mis labios
desde el principio del cabello
hasta la punta de tus dedos,
es un hecho,
esta mañana cuándo desperté
decidí que no era justo
que tu estuvieras tan allí
y yo tan aquí,
tan lejos sin poder verte,
por eso
hoy quiero
reivindicar tu mirada,
que me envuelve
y me retuerce
al llegar la madrugada
y presentar una proposición
donde diga simplemente,
sin miedos,
princesa, voy a quererte
sin complejos.

Imagen de http://img53.imageshack.us/img53/1964/miradas4ld.jpg

Els dies van passant

Una altra setmana que s'escapa i arribem al cap de setmana. Acabo d'arribar a l'universitat, tot just vinc de la presentació de la plana web del candidat a l'alcaldia de Mataró, en Joan Antoni Baron. Ens ha acompanyat el periodista Saül Gordillo.

Amb Baron.cat es fa palesa una de les principals novetats que incorporen aquestes eleccions municipals: la cibercampanya. Us convido a participar-hi i a donar una ullada al web del candidat socialista.

He estat actualitzant els meus enllaços i, al revisar la llista, és una alegria comprovar que el sector blocaire femení continua creixent amb l'incorporació a la llista de 3 dones de bandera, la Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia d'Arenys de Munt; la Pilar Ventura, candidata a l'alcaldia de Cabrera de Mar, i la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya. Amb totes 3 es continuen donant pases cap a la paritat blocaire, cosa que de moment, almenys en la blogsfera política, continua estant lluny.

Parlar de paritat aquesta setmana és important, doncs falten pocs dies per la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que any rera any es consolida com un dia important pels socialistes i en el que sempre es realitzen actes commemoratius al voltant del mateix. L'any passat vaig fer aquest escrit dedicat a la dona treballadora que més conec.

Estem en precampanya i això es fa palés en moltes actituds. La setmana passada vaig recomanar la visita obligada a la Tenda de Campanya que s'han muntat els periodistes locals Oriol Burgada i Joan Salicrú. Avui, durant la meva visita habitual, m'he trobat amb aquest apunt.

Com deia, es nota que estem en precampanya i l'activitat política local pràcticament cada dia ens deixa algun detall interessant, com aquest, que és la constatació d'allò que fa temps que comprobem, que el candidat popular no té cap problema en inventar-se dades per desprestigiar la labor d'uns profesionals i recaptar vots a qualsevol preu. S'agafa abans a un mentider, que a un coix.

Imatge de baron.cat