Divendres tarda, al PSC reflexionem sobre Política 2.0, i un grapat de bloggers i afins a aquest món ens reunim i debatem sobre les possibilitats i el sentit del què significa el 2.0.
Durant dues hores, els matissos del debat són amplis. Alguns l'enfoquen sobretot en l'ús de les eines: els blocs, el facebook, el twitter... jo, al meu torn, intento centrar l'atenció sobretot en la filosofia, que penso que és la verdadera raó de ser d'allò que debatem.
Explico que en política moltes vegades els debats giren al voltant de les polítiques concretes de qualsevol àmbit però que ara, enlloc de debatre sobre polítiques, ho estem fent sobre la forma d'entendre la política i de la voluntat per transformar-la.
La Política 2.0 ha d'implicar sobretot un impuls de la proximitat i per això hem de reivindicar un llenguatge diferent. Per poder assolir l'objectiu de fer la política més pròxima necessitem aconseguir una política més adaptable, a la que qualsevol es pugui acostar i hi pugui trobar resposta o reflexe dels seus dubtes o preocupacions. Penso que això només serà possible si generem nous espais, en els quals les opinions sobretot vagin en un sentit bottom-up, de la base als òrgans de direcció. Crec que els blocs s'han mostrat com una eina útil en aquest sentit i que encara els podem aprofitar molt més.
No m'oblido d'una altra qüestió fonamental. Si generem nous espais i aconseguim una política més oberta i adaptada a cada persona, forçosament hem d'assumir que la major part de la política ha de succeïr o tenir lloc fora dels partits polítics (Donaire dixit).
I finalment tinc l'impressió de que en general, els que estem més implicats en el món de la política i dels partits polítics, sovint parlem massa de política (sé que això no sona massa bé), però segurament a vegades cal parlar de política sense parlar de política, ja que hi ha altres formes de sentir i transmetre la pròpia política. Aquesta reflexió no és meva, se la vaig sentir fa temps a un politòleg, i almenys a mi em va convèncer.
Finalment, una confessió, m'aburreixen molt els blocs personals que només parlen d'un tema, sigui de política, de futbol, d'art o de gastronomia. Soc dels que penso que "en la variedad está el gusto".
I ja per acabar, a vostés què els hi sembla, com ha de ser o quins elements han de caracteritzar a la Política 2.0?