Melancolía

"Para ciertos hombres, nada está escrito si ellos no lo escriben"


A l'altra banda de la meva finestra plou sota un cel gris d'un dia obscur en el que sembla que la ciutat no s'hagi volgut despertar del tot. El vent bufa pels carrers i s'emporta els petits tresors amuntegats als racons de la vida. A vegades s'emporta a persones, tan i tan lluny, a on mai podríem haver imaginat fa només uns dies, però com sempre, el temps passa i passa molt més ràpid que aquest vent que bufa a l'altra banda de la meva finestra.
John Seely Brown, uno de los grandes pensadores y prácticos de la sociedad de la información, propuso en su momento una ley de Newton "para describir la dinámica competitiva de la economía del conocimiento".

La tercera enquesta enlloc de tractar un tema general serà si se'm permet, una petita prova de tipus personal. Es tracta d'intentar conèixer (una mica) si agrada el blog i els temes dels que vaig parlant. Sé que no és una enquesta gaire interessant per a la gent que es passeja per aquest espai, però per al que escriu aquestes línies si que tindrà una utilitat.
En definitiva, si la idea d'aquesta tercera enquesta no agrada, només cal que es faci notar amb algun comentari.
Fa uns mesos, el restaurant "El Tramvía" tancava les seves portes després de 30 anys de bona cuina. Fa només uns dies, el bar "Boquerón Rojo" abaixava la persiana. I és que el temps passa i la ciutat mai dorm, sempre es troba en procès de canvi.

També he tingut la ocasió de conèixer a la Carme Gurrieri, a la que fa temps que de tant en tant visito en el seu blog. Es curiós que, amb això dels blogs, hi ha persones a les que no coneixes i en canvi, tens la sensació de veure casi cada dia. És el cas de la Carme, de la que ja sabia algunes coses (com que és estudiant de biotecnologia a la UAB) abans ni tan sols d'haver sentit la seva veu. Per cert, he afegit el seu blog a la llista d'enllaços. També he afegit el d'en Joan Lleonart, que també acostumo a visitar. En podria afegir moltíssims més, però bueno, poc a poc anirem ampliant la llista.
Acabo de col·locar la segona enquesta, que tracta sobre àmbits de les polítiques de joventut. Per cert, tenint en compte que el tema de l'enquesta és ampli, he decidit que en aquesta enquesta és pugui marcar més de una opció.
Bé, setmana a setmana aniré postejant els resultats. Espero que us animeu i us agradi la idea de les enquestes. En definitiva, es tracta d'innovar una mica.
No ha sigut fàcil. Planificar un cap de setmana sencer ha portat molts maldecaps a l'hora de organitzar la "I Escola de Formació Remigi Herrero de la JSC Mataró". Però, des del meu punt de vista, ara que podem gaudir de la satisfacció que ens omple, sense cap mena de dubte realment ha merescut la pena.


Aquest cap de setmana organitzem l'escola de formació de la JSC Mataró, a l'alberg mataroní de Can Soleret. L'edició d'enguany té com a tema central la comunicació, però si fem un repàs al programa de l'escola, ràpidament veiem que hi haurà varietat de temàtiques.
Josep Piqué va dir l'altre dia que si finalment en l'article 1 del nou Estatut s'acaba definint a Catalunya com una nacionalitat, no li quedaria més remei que acceptar-ho i defensar-ho. Evidentment, ja que aquesta és la definició que recull l'Estatut vigent, el de l'any 1979 i en Piqué com a polític intel·ligent que és, s'ha de rendir davant aquesta evidència. 

Fa una estona he estat escoltant a en Manel Mas en un "cafè amb..." a l'Espai Cerdanyola del PSC Mataró.
Hoy toca un poco de humor, para reposar un poco. Increíble pero cierto, MacGyver en Euskadi. He visto este video y no he podido resistirme a enseñarlo. Mis preguntas son: ¿Los americanos tienen esa idea de los vascos? ¿Dónde se han documentado? ¿Realmente los ven así? ¿Entonces, cómo ven a los catalanes?
En la ciencia suele ocurrir que un científico diga: "Es un buen argumento, yo estaba equivocado", cambie de opinión y desde ese momento no se vuelva a mencionar la antigua posición. Realmente pasa. Aunque no lo frecuentemente que debería ya que los científicos son humanos y el cambio es a veces doloroso. Pero ocurre cada día. No recuerdo la última vez que algo así pasó en política o religión.